Estàs a punt d’arribar a la Roca dels Moros.
Aquí comença un emocionant viatge en el temps que et transportarà milers d’anys enrere.

En temps prehistòrics, homes i dones van viure en aquestes terres i van deixar missatges inscrits a la pedra.

Serem capaços d’entendre i interpretar el significat d’aquests missatges?
Podrem saber per què van triar aquesta roca com a espai per reunir-se i celebrar cerimònies?

Ara ens dirigim a la balma, una cova natural poc profunda.
Pel camí, gaudeix del paisatge.
Si mires al voltant, veuràs boscos d’alzines i roures a les parts més altes, i un sotabosc amb màquies de garric, arçot, argelaga, gatosa i farigola.
És una vegetació típica del clima mediterrani d’interior sec.
Si vols saber ben bé com són aquests arbres i arbustos, pots consultar-ho a la teva guia.

En aquesta terra s’hi cultiva oli, ametlles i vi.
De fet, l’olivera és el conreu més estès a la comarca.
La varietat d’olivera típica d’aquí és l’arbequina.
La seva oliva, petita i rodona, produeix un oli amb poca acidesa, considerat pels entesos un dels millors.

A uns 500 metres d’on ets, hi pots veure la població del Cogul.
Es troba sobre un replà a banda i banda del riu Set.
La seva economia es basa sobretot en l’agricultura.
Els cultius més importants són els ametllers i les oliveres arbequines, és clar.

El Cogul és un poble petit d’uns 170 habitants de la comarca de les Garrigues, a la província de Lleida.

Vols veure com és el Cogul? A la guia en trobaràs unes imatges.

Els veïns i les veïnes del Cogul formen part d’una comunitat molt antiga,
perquè aquestes terres han estat habitades de manera continuada des del paleolític.
De fet, en una àrea d’uns 50 quilòmetres hi ha nombrosos jaciments arqueològics amb restes de poblats antics.

Al paleolític, els humans eren nòmades, no vivien en un lloc fix, i s’alimentaven dels animals que caçaven i dels fruits i llavors que recol·lectaven.

Aquells primers pobladors van triar aquestes terres pel bon clima de la zona, la facilitat de trobar aliment i l’aigua dels torrents que desemboquen al riu Set.

Més endavant, al neolític, s’hi van establir poblats fixos.
Ara els humans es dedicaven a l’agricultura i la ramaderia, activitats que van canviar el paisatge.

Ara sí! Ets davant de les pintures rupestres de la Roca dels Moros.
Es tracta d’un conjunt de 55 figures pintades i 260 gravats.

Al teu mòbil o tauleta hi pots veure una reproducció en 3D de la balma, amb el lloc on es troben totes les pintures i informació com el nom, el tipus de figura i el període.

La majoria de les pintures reprodueixen el cos humà d’una manera molt realista, amb atenció als detalls.
I les figures solen formar part d’una escena.
Aquest estil es coneix com a art llevantí.

L’escena que crida més l’atenció, a la part dreta, és un grup de dones de mida més gran que la resta de figures.
Van vestides amb faldilles llargues i ben pentinades.
Sembla que tinguin els pits grossos, però el més probable és que siguin en una cerimònia
i portin collarets o bosses per transportar aliments.

Per sobre de les dones hi ha un grup de cérvoles amb un cervatell.
Són al voltant d’un cérvol mascle, que pots identificar per la gran cornamenta.
Als peus del grup de dones hi ha una altra cérvola, estirada a terra i amb el ventre buit.

Més a l’esquerra hi apareixen altres animals salvatges, propis de la fauna mediterrània, com ara cabres, bous, cérvols i porcs senglars.

Alguns són difícils de distingir perquè el dibuix ha anat desapareixent a causa de l’erosió de la pluja i el vent.

Entre el grup de dones també hi ha un home petit amb un penis desproporcionat.
L’home només porta un parell de cintes o plomes que li pengen dels genolls.
Les primeres interpretacions van centrar-se en aquest personatge masculí i deien que representava una dansa fàl·lica o un ritual de fertilitat.

A la part superior dreta hi ha un altre home.
Porta un arc i fletxes i sembla que apunti al cap d’un senglar.

A l’altra banda, a la part superior esquerra, hi podem veure una altra escena de caça.
Una persona amb un arc apunta a un cérvol i, més amunt, hi ha un altre cérvol, mort i de potes enlaire.

Aquestes figures estan dibuixades amb línies simples, amb un estil esquemàtic, i contrasten amb l’estil detallista de l’altre caçador o del grup de dones.

La majoria de les figures es van pintar entre el paleolític i el neolític, fa uns 10.000 anys.

L’art llevantí es pinta entre el paleolític i el neolític.
L’art esquemàtic es pinta durant el neolític.

A més de les representacions humanes i d’animals, per sobre i per sota de l’escena de caça, hi ha inscripcions d’origen iber, molt més recents, de fa uns 2.000 o 2.500 anys.
Estan distribuïdes en dues línies paral·leles, respectant les pintures rupestres.
Per desgràcia, la llengua ibèrica no ha estat prou estudiada i encara no es coneix el significat d’aquests gravats.

També hi ha una inscripció d’època romana, d’uns 2.000 anys d’antiguitat que, en llatí, diu: “Secundi va complir el seu vot”.

Sembla que algú va demanar un favor a la divinitat a canvi d’una promesa. I, en ser recompensada, la persona va escriure que havia complert la promesa en aquesta roca del Cogul.

Ara que has vist la roca i les seves figures, potser et preguntes: qui va fer aquestes pintures i gravats?, de quines èpoques són?, quin significat tenen?, què hi passa a les escenes que veiem?

Bé, anem a pams.

Avui sabem que les pintures i els gravats de la Roca dels Moros es van fer en diversos moments de la prehistòria i de la història.
Aprofitant els espais buits que hi havia, s’hi van anar afegint dones i altres elements.

Es pot dir, doncs, que el conjunt de pintures no es va planificar des d’un inici,
sinó que es va enriquir amb el temps, combinant velles històries amb nous pensaments.

Aquest fet posa en dubte qualsevol interpretació global del conjunt, com per exemple la dansa fàl·lica al voltant de l’home petit.
Tot i això, aquest relat esbiaixat i centrat en l’home és el que ha quedat gravat a la ment de la gent.

Les persones que van pintar aquestes figures volien mostrar la seva connexió amb la natura i com es relacionaven amb l’entorn.
Les escenes ens mostren tradicions, creences o cerimònies transmeses de generació en generació durant milers d’anys.
Veiem escenes de caça de cérvols i relacions misterioses entre persones, sobretot dones, i animals.
Què en podem saber més, de les imatges que veiem?

Una de les primeres teories, i de les més repetides, diu que es tracta d’un ritual que celebra la reproducció.
Un dels elements que reforça aquesta idea és la cérvola amb el ventre buit, que pot estar embarassada.

Aquestes pintures mostren una visió del món marcada per la repetició dels cicles de la natura i per la importància de la supervivència i la reproducció del grup.

Però si mirem l’arqueologia des d’un punt de vista feminista, hi ha altres interpretacions que se centren en les activitats socialsi en el paper actiu de les dones.

L’escena central, per exemple, es pot interpretar com un grup de dones que caminen juntes, potser cap a una cerimònia política o social; o, potser, comparteixen idees i opinions sobre la vida.

Segurament, no sabrem mai del tot el sentit d’aquestes pintures.
Però hem de fer un esforç per protegir el coneixement, tan important per a la continuïtat de la humanitat, on les dones tenen un paper central.

Queda clar, doncs, que la Roca dels Moros, on les dones són les protagonistes de l’acció, és el lloc ideal per trencar amb els estereotips de rol i de gènere que situen les dones per sota dels homes.

El primer estereotip que hem de trencar és sobre les persones que han pintat les imatges: t’has plantejat que les autores del mural fossin dones?
Seria el més normal, tenint en compte la temàtica, no?

Sempre ens han explicat que, al llarg de la prehistòria i la història, els homes han fet unes feines, i les dones, unes altres.
No ens han explicat que les dones també caçaven,recol·lectaven fruits o fabricaven eines de pedra.
Ara sabem que també ho feien.

Torna’t a fixar en l’escena de caça de la part esquerra.
No sabem si la persona que té l’arc és un home o una dona; però els estereotips ens fan pensar, de manera automàtica, que es tracta d’un home.

Les pintures de la Roca dels Moros ens permeten reflexionar sobre el paper de les dones de la prehistòria en les activitats socials i econòmiques.

També ens ajuden a valorar les tasques de cura, que quasi sempre estan en mans de les dones.
La maternitat o la cura dels altres són imprescindibles per assegurar la nostra supervivència, però no són valorades en la societat actual.
A la prehistòria potser ho eren més?

La Roca dels Moros ha sigut un espai important per a diverses cultures en moments i èpoques molt separades en el temps.
Al llarg dels mil·lennis, les pintures originals van ser respectades i, fins i tot, repintades per altres persones.

S’hi van afegir figures i inscripcions que van canviar, de manera conscient o inconscient, el sentit del conjunt.
D’alguna manera, les noves generacions eren capaces d’entendre i compartir el significat de les pintures.

Veient les imatges al mateix lloc on van ser pintades, ens en podem imaginar la importància, i podem intuir que la balma era un lloc de pas, que es visitava per connectar amb la natura i assegurar la supervivència del grup humà.

Sents la connexió amb aquest espai tan especial que els nostres avantpassats van triar una vegada i una altra?
Pren-te un moment per gaudir-ne en silenci: val la pena.

Per acabar, et proposem una reflexió.
Sabem que, al llarg de mil·lennis, persones de cultures diferentsvan expressar-se amb dibuixos i inscripcions i van deixar la seva empremta a la Roca dels Moros.

Si avui tinguéssim un lloc semblant per expressar-nos, què hi representaríem? Qui tindria l’autoritat per fer-ho?
Què ens identifica com a societat? I tu, què hi aportaries?