Et donem la benvinguda a la Vall de Boí i t’animem a conèixer el conjunt d’esglésies romàniques que hi ha als diversos pobles de la Vall.

Aquestes esglésies són tan importants que la UNESCO, una organització que promou la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació, les va posar a la seva llista de Patrimoni Mundial l’any 2000, al costat, per exemple, de la Gran Muralla de la Xina, les piràmides d’Egipte o l’Estàtua de la Llibertat dels Estats Units.
Però quantes esglésies hi ha i per què són tan importants? Quina és la seva història?
El Conjunt Romànic de la Vall de Boí l’integren nou esglésies: Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat i Sant Quirc de Durro, Santa Maria de Cardet i l’Assumpció de Cóll.
Totes tenen una història comuna, perquè van ser construïdes entre el segle XI i el XII, ara fa més de nou-cents anys. També tenen el mateix estil arquitectònic, el romànic, i per això es pot dir que formen un conjunt. I qui les va fer? Doncs les van pensar els mestres d’obra, que era com se’n deia llavors del que avui en diem arquitectes. I, és clar, tots els treballadors que les van aixecar, pedra sobre pedra. Però els diners per pagar l’obra els van posar els senyors feudals d’aquestes terres, que s’havien fet rics gràcies a la guerra.
Amb la guia que tens a les mans, descobriràs la importància de cada una de les nou esglésies del conjunt i els secrets que amaguen als racons més insospitats.
Una advertència final! Aquestes muntanyes són misterioses i, a les valls, les paraules de les persones que les han habitat sovint es queden atrapades i ressonen al llarg del temps com un eco imperceptible. Aquesta guia disposa d’un sensor que s’activa cada cop que en capta alguna. No t’espantis i continua escoltant.
Per començar la visita, dirigeix-te a la part posterior de l’església.

L’església de l’Assumpció de Cóll es va fer a la segona meitat del segle XII. Una cosa que la fa diferent de la resta d’esglésies de la Vall és que les pedres dels murs són molt més grans i ben fetes que a les altres. T’imagines com devia costar picar cada pedra per deixar-la amb aquesta forma?

Ara, per continuar la visita, fes la volta a l’església per la dreta i situa’t davant de la porta d’entrada.

Aquí, a la façana, hi ha la part més interessant de l’Assumpció de Cóll: la decoració de la porta. Com pots veure, està envoltada per una sanefa en forma de quadrícula. A sobre hi ha un crismó, el símbol de Crist amb les seves inicials en grec. Si t’hi fixes, als dos angles de dalt del crismó hi ha dues aus que simbolitzen la seva resurrecció: la tornada a la vida després de la mort. A sota hi ha dues figures humanes, una de les quals fa sonar un instrument que anuncia la fi del món.
A la portada encara hi ha coses interessants per veure. Fixa’t que sobre les columnes hi ha unes peces ben guarnides. S’anomenen capitells. Si te’ls mires bé, veuràs que estan decorats amb plantes i també amb persones i animals. Segurament, aquesta lluita entre l’home i la fera representa la lluita entre el bé i el mal.
També són interessants les peces de ferro que formen el forrellat. Si t’hi acostes, veuràs que el passador està acabat amb la forma del cap d’un animal. T’atreviries a dir quin és? També hi ha una petita campana gravada. A veure si la trobes!
Ara, per seguir la visita, has d’entrar dins. Però aquesta església no és oberta tot l’any. Si te l’has trobat tancada, pots conèixer el seu interior en el recurs virtual que tens a la guia.

Ara que ets dins, situa’t davant de la primera fila de bancs. Des d’aquí pots veure la forma de l’església. Fixa’t que té una sola nau, és a dir, un espai molt gran amb el sostre corbat. Al final de la nau hi ha un espai arrodonit: és l’absis. I a banda i banda, hi ha dues capelles que es van afegir més tard. 

L’església s’il·luminava gràcies als ulls de bou, que són aquestes finestres rodones que hi ha a les dues puntes de la nau. També hi ha dues finestres. Un dels ulls de bou és a sobre de la porta. Per aquest hi entra llum a la tarda. L’altre ull de bou és damunt de l’absis, i hi entra la llum al matí. També en aquest mur, una mica més avall, hi ha una finestra allargada. Aquesta és l’entrada de llum més important perquè, a més d’il·luminar, es considera la llum de Déu. L’altra finestra és al mur de la dreta i hi entra la llum del migdia. 

Ara ves cap a l’entrada, on són les tres piques de pedra. 

Davant teu tens tres piques de pedra. Però, per a què es feien servir aquestes piques? Doncs una es feia servir per als batejos, i per això se’n diu pica baptismal. Una altra tenia l’aigua beneita, una aigua que fan servir les persones religioses per protegir-se de les coses dolentes. I, finalment, hi ha la pica de l’oli, que contenia l’oli per fer funcionar les llànties. Com ja saps, l’electricitat és una cosa moderna; durant molts segles, la il·luminació, quan es ponia el sol, es feia amb unes làmpades que feien una petita flama cremant oli.

So d’interferències.
Mossèn, home gran: Es fa fosc. Ja pots encendre les llànties.
Noi jove: Pare, són buides. I a la pica no hi queda gaire oli; potser, per a un dia o dos més.
Mossèn, home gran: Ves i omple-les! I després les poses a lloc amb l’escala. Jo ja soc gran per enfilar-m’hi.
Noi jove: De seguida, pare!
Mossèn, home gran: (per a si mateix): Falta oli. Aquest any les collites no han estat bones. I els feligresos han donat menys que altres vegades. Els hauré de demanar un esforç; l’església no pot quedar a les fosques.
So d’interferències.

Per continuar la visita, puja al cor, l’altell situat a la part alta. Puja-hi per l’escala de cargol que hi ha al costat de la porta.

Aquest altell és el cor. Aquí s’hi posaven les persones importants de l’època per seguir més còmodament la missa. També s’hi posaven els grups de cantaires perquè se’ls sentís a tota l’església.
Abans de baixar, aprofita per mirar l’església. Des d’aquí es veuen molt bé els ferros on es col·locaven les llànties per il·luminar-la. Fixa’t que n’hi ha un amb forma de gall.

Aquí s’acaba la visita a l’església. Ara et convidem a conèixer les altres, que constitueixen el Conjunt Romànic de la Vall de Boí. T’hi esperem!

Et donem la benvinguda a la Vall de Boí i t’animem a conèixer el conjunt d’esglésies romàniques que hi ha als diversos pobles de la Vall.

Aquestes esglésies són tan importants que la UNESCO, una organització que promou la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació, les va posar a la seva llista de Patrimoni Mundial l’any 2000, al costat, per exemple, de la Gran Muralla de la Xina, les piràmides d’Egipte o l’Estàtua de la Llibertat dels Estats Units.
Però quantes esglésies hi ha i per què són tan importants? Quina és la seva història?
El Conjunt Romànic de la Vall de Boí l’integren nou esglésies: Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat i Sant Quirc de Durro, Santa Maria de Cardet i l’Assumpció de Cóll.
Totes tenen una història comuna, perquè van ser construïdes entre el segle XI i el XII, ara fa més de nou-cents anys. També tenen el mateix estil arquitectònic, el romànic, i per això es pot dir que formen un conjunt. I qui les va fer? Doncs les van pensar els mestres d’obra, que era com se’n deia llavors del que avui en diem arquitectes. I, és clar, tots els treballadors que les van aixecar, pedra sobre pedra. Però els diners per pagar l’obra els van posar els senyors feudals d’aquestes terres, que s’havien fet rics gràcies a la guerra.
Amb la guia que tens a les mans, descobriràs la importància de cada una de les nou esglésies del conjunt i els secrets que amaguen als racons més insospitats.
Una advertència final! Aquestes muntanyes són misterioses i, a les valls, les paraules de les persones que les han habitat sovint es queden atrapades i ressonen al llarg del temps com un eco imperceptible. Aquesta guia disposa d’un sensor que s’activa cada cop que en capta alguna. No t’espantis i continua escoltant.
Per començar la visita, dirigeix-te a la part posterior de l’església.

Has vist quina església més gran? No et sembla sorprenent que hi hagi una església tan gran en un poble més aviat petit? Això és perquè, quan es va fer, ara fa uns 900 anys, Durro era un poble molt important, i els nobles, que eren els que manaven, tenien molts diners, i se’ls gastaven fent esglésies.
Però uns segles més tard, a finals del segle xv, els pagesos, que vivien en condicions molt dolentes, es van enfrontar als nobles i tot plegat va acabar en una guerra. Un dels enfrontaments d’aquesta guerra va tenir com a protagonista aquesta església. En vols saber la història? Doncs resulta que un dels senyors feudals que hi va participar va ser Hug Roger III, que era qui més manava aquí. En perdre la guerra, el rei li va prendre les seves terres i el seu títol de comte. Però ell no es va conformar i va tornar a la Vall de Boí amb uns quants homes armats per atacar Durro i recuperar el seu poder. Els veïns i les veïnes del poble, espantats, es van refugiar en aquesta església i Hug Roger, enfurismat, la va incendiar.

So d’interferències.
L’ambient dins l’església és de nervis i tensió.
Dona: No patiu! Aquestes parets ens protegiran!
Home: L’Hug s’ha tornat boig! No té respecte ni per l’església.
Dona: Pregueu a Déu. Ell no ens deixarà morir.
Home: No pararà fins a recuperar el seu comtat. Ha vingut amb reforços de França. Una cohort de salvatges.
Dona: Tingueu fe.
Home: Fe? El foc s’escampa al voltant de l’església. Només ens poden salvar les tropes del vescomte de Cardona, però on són?
So d’interferències.

La torre del campanar de la Nativitat de Durro fa 26 metres i és la més alta de la Vall. Tens idea de per què les feien tan altes, aquestes torres? D’una banda, hi havia la qüestió religiosa: com més alta, més a prop de Déu. Però alhora, una torre tan alta oferia una visió perfecta dels voltants del poble i permetia detectar la presència de qualsevol enemic que s’acostés, i això era important en una època de tantes guerres.
Per continuar la visita, fes la volta a l’església per la teva dreta i ves sota el porxo, al davant de la porta lateral.

Ara ets sota el porxo. Aquest porxo protegia les persones del sol, de la pluja i de la neu mentre esperaven per entrar a l’església o per altres actes que se celebraven a l’exterior. Si avui fa molta calor, plou o neva, agrairàs que hi sigui. El porxo, a més, tenia una funció simbòlica: era l’espai que separava el món terrenal de la casa de Déu, un lloc sagrat.
Ara fixa’t en la porta. Com veus, està decorada amb columnes i capitells, que són les peces que hi ha a dalt de les columnes, abans que es comenci a formar l’arc. Si et mires amb atenció els capitells, hi veuràs sanefes, plantes i animals. I, també, una petita cara. A veure si la trobes.
A més de les figures dels capitells, aquesta porta encara guarda un altre secret. Fixa’t en el forrellat. Veus la planxa de ferro quadrada que envolta el forat del pany? Acosta-t’hi i podràs veure que hi ha dibuixat un castell amb les seves quatre torres. Al centre hi ha una figura humana; segurament, el senyor del castell. I al mig hi ha una planta o un arbre i dos animals que podrien ser cavalls. A més, el passador del forrellat, la barra de ferro que tanca la porta, està decorat amb un cap animal a la punta. Et sembla una serp, o un drac?
Dit això, ja pots entrar a l’església.

Només entrar, et deu haver cridat l’atenció que hi ha un munt de peces pintades i plenes de figures de sants i de santes. Són retaules, i s’hi mostren imatges o moments de la vida d’aquestes persones.
Al que tens més a prop començant per la dreta hi ha sant Antoni. A l’altra banda, al primer per l’esquerra, hi ha la Mare de Déu. Al segon per l’esquerra hi ha el Sant Crist, i està dedicat als últims dies de la vida de Jesús.
El segon per la dreta està dedicat a sant Joan. I, finalment, situat al fons, a l’altar, hi ha el retaule major, on hi ha les quatre verges màrtirs: santa Àgata, santa Bàrbara, santa Llúcia i, possiblement, santa Engràcia. També hi ha Maria i el Nen Jesús; a l’esquerra, sant Josep, i a la dreta, sant Joaquim i Maria de petita.
Potser també t’han cridat l’atenció dos ocells blancs i grossos que hi ha als murs del costat de l’altar. Són lampadaris barrocs, el lloc on es posaven els llums d’oli per il·luminar l’església.
Per acabar a la part de baix, fixa’t en la pica de pedra coberta per una tapa en forma de piràmide de color verd. És la pica baptismal, on es ficava l’aigua per als batejos.
Ara, per seguir la visita, has de pujar al cor de l’església. Hi has d’accedir per les escales que hi ha a l’entrada, a la zona de la taquilla.

Veus aquesta escultura que hi ha dins d’una vitrina de vidre? És la peça més important de l’església. És una talla de fusta que formava part d’un grup on hi havia altres escultures. Gairebé totes han desaparegut. L’altra que es va salvar, la Mare de Déu, està conservada al MNAC, un museu de Barcelona. Tot el conjunt representava el moment en el qual diverses persones ajuden a baixar Crist de la creu després de morir. El personatge que tens al davant, Nicodem, va ser l’encarregat de treure amb unes tenalles els claus que mantenien Jesús clavat.
I com és que la talla del Nicodem ha arribat fins als nostres dies? Doncs perquè va quedar amagada durant molts anys darrere d’un retaule barroc. La van trobar un grup de restauradors d’art l’any 2001, quan van desmuntar un retaule de l’església per restaurar-lo. T’imagines quin moment tan emocionant?
Si vols veure com era el conjunt del Davallament a partir de la informació que tenim, pots fer-ho amb el recurs virtual.

Encara al cor, deus haver vist que hi ha un banc i altres peces. Són els mobles que s’han anat aplegant a l’interior de l’església al llarg dels segles i que es feien servir per a actes religiosos.
Un d’aquests elements és un banc de fusta. Compte, que no s’hi pot seure! Aquest banc té dues peces molt especials: els dos plafons de l’esquerra del respatller. Les dues taules, fetes de fusta de pi, formaven part d’un altre moble, probablement un altre banc més antic.

Aquí s’acaba la visita a l’església. Ara et convidem a conèixer les altres, que constitueixen el Conjunt Romànic de la Vall de Boí. T’hi esperem!

Et donem la benvinguda a la Vall de Boí i t’animem a conèixer el conjunt d’esglésies romàniques que hi ha als diversos pobles de la Vall.

Aquestes esglésies són tan importants que la UNESCO, una organització que promou la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació, les va posar a la seva llista de Patrimoni Mundial l’any 2000, al costat, per exemple, de la Gran Muralla de la Xina, les piràmides d’Egipte o l’Estàtua de la Llibertat dels Estats Units.
Però quantes esglésies hi ha i per què són tan importants? Quina és la seva història?
El Conjunt Romànic de la Vall de Boí l’integren nou esglésies: Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat i Sant Quirc de Durro, Santa Maria de Cardet i l’Assumpció de Cóll.
Totes tenen una història comuna, perquè van ser construïdes entre el segle XI i el XII, ara fa més de nou-cents anys. També tenen el mateix estil arquitectònic, el romànic, i per això es pot dir que formen un conjunt. I qui les va fer? Doncs les van pensar els mestres d’obra, que era com se’n deia llavors del que avui en diem arquitectes. I, és clar, tots els treballadors que les van aixecar, pedra sobre pedra. Però els diners per pagar l’obra els van posar els senyors feudals d’aquestes terres, que s’havien fet rics gràcies a la guerra.
Amb la guia que tens a les mans, descobriràs la importància de cada una de les nou esglésies del conjunt i els secrets que amaguen als racons més insospitats.
Una advertència final! Aquestes muntanyes són misterioses i, a les valls, les paraules de les persones que les han habitat sovint es queden atrapades i ressonen al llarg del temps com un eco imperceptible. Aquesta guia disposa d’un sensor que s’activa cada cop que en capta alguna. No t’espantis i continua escoltant.
Per començar la visita, dirigeix-te a la part posterior de l’església.

L’església de Sant Climent és, potser, la més coneguda de totes les de la Vall. Això és perquè a dins hi ha unes pintures que s’han fet famoses arreu per la seva qualitat i bellesa. Segur que ja n’has sentit a parlar.
L’església de Sant Climent de Taüll es va fer a principis del segle xii aprofitant els murs d’un edifici anterior. Aquí, a la part baixa dels absis, aquestes tres construccions arrodonides, pots veure les restes dels murs més antics. Són els blocs de pedra més mal tallats i diferents entre si.
Aquí també hi pots veure els tres tipus de pedra més utilitzats en la construcció de les esglésies de la Vall: el granit, una pedra molt dura i ideal per als murs; la pissarra, ben plana, per fer lliscar la pluja i la neu per les teulades, i la pedra tosca, aquesta pedra de color vermellós de les decoracions.
Fa molts anys, aquesta església, com la resta d’esglésies de la Vall, estava arrebossada per fora, de manera que no se’n veia la pedra. Sobre aquest arrebossat, s’hi van dibuixar unes sanefes de color vermell que encara es poden veure en alguns llocs. Per exemple, a la part de dins de la petita finestra rodona de la part lateral de l’absis central, o a la finestra allargada del costat.
També en queden algunes restes a diverses finestres del campanar; per exemple, sota la decoració en forma de dents de serra del penúltim pis.
Al campanar de Sant Climent, pots veure clarament com es construïen aquestes torres: traient pes dels pisos de dalt, fent més prims els murs de l’interior i fent els forats de les finestres cada cop més grans.
Ves a donar un cop d’ull al campanar i després passa a l’interior de l’església.

Ara, sí! Ja ets davant del Crist en majestat de Sant Climent de Taüll. És aquesta imatge sobre la paret al fons de l’església. Segurament l’has vist abans, perquè és molt famosa i surt a molts llocs. És considerada una de les obres mestres del romànic català. Però has de saber que la imatge que veus ara mateix és una projecció, perquè la pintura original es va arrencar per protegir-la i actualment està guardada a un museu de Barcelona. Al final del videomapatge, la projecció quedarà apagada uns minuts i podràs veure les restes de la pintura que queden de veritat.
Potser en aquest punt et demanes per a què servien totes aquestes pintures. Eren només per decorar l’església o tenien alguna altra funció? A l’edat mitjana les pintures murals eren molt importants, perquè servien per ensenyar a la gent del poble, que majoritàriament no sabia llegir, com s’havien de comportar.

So d’interferències.
Mestre de Taüll: Per què m’heu fet cridar, excel·lentíssim i reverendíssim senyor?
Bisbe: Soc un gran admirador de les pintures que vau fer a Roda d’Isàvena i de la majestuositat i l’harmonia de les vostres representacions de Crist.
Mestre de Taüll: Li agraeixo aquestes paraules. Jo també he quedat meravellat d’aquesta església que acabeu de construir.
Bisbe: Sí, s’ha fet un gran esforç. Però ara toca decorar-la. Aniré al gra: he pensat que un mestre com vós donaria a l’església de Sant Climent de Taüll tota l’esplendor que mereix.
Mestre de Taüll: Jo? No sé què dir. Seria un honor i, alhora, una responsabilitat. Totes aquestes parets…
Bisbe: Vull la perfecció dels rostres que pinteu. Vull que qualsevol que entri en aquesta església senti el poder de Crist en la seva figura triomfal.
Mestre de Taüll: I en què esteu pensant, excel·lentíssim?
Bisbe: Vull un gran Crist en majestat a l’absis major. El millor que s’hagi pintat mai.
Mestre de Taüll: Doncs no se’n parli més! Quan puc començar?
So d’interferències.

Avui, gràcies al videomapatge, podràs veure com era aquesta pintura fa 900 anys, quan es va fer.
Però abans de veure la projecció, i perquè la puguis entendre bé, cal que coneguis tots els personatges que hi ha representats.
Al mig de tot, hi ha el Crist en majestat beneint amb la mà dreta i sostenint el llibre amb la mà esquerra. Al seu costat, els àngels. Totes aquestes figures són al cel. A l’altura dels peus de Crist hi ha els evangelistes, els quatre personatges que van explicar la vida de Jesús. Per sota hi ha els apòstols, els seus seguidors principals, i Maria, la seva mare, és clar. I encara més avall, hi ha l’espai de la Terra, on hi ha les persones, els animals i les plantes.
Ara que ja coneixes els personatges, només et queda fer un viatge en el temps per descobrir com van ser fets. Espera que comenci el videomapatge i gaudeix de l’experiència.

Mapatge (projeccions a les hores establertes)

Aquí s’acaba la visita a l’església. Ara et convidem a conèixer les altres, que constitueixen el Conjunt Romànic de la Vall de Boí. T’hi esperem!

Et donem la benvinguda a la Vall de Boí i t’animem a conèixer el conjunt d’esglésies romàniques que hi ha als diversos pobles de la Vall.

Aquestes esglésies són tan importants que la UNESCO, una organització que promou la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació, les va posar a la seva llista de Patrimoni Mundial l’any 2000, al costat, per exemple, de la Gran Muralla de la Xina, les piràmides d’Egipte o l’Estàtua de la Llibertat dels Estats Units.
Però quantes esglésies hi ha i per què són tan importants? Quina és la seva història?
El Conjunt Romànic de la Vall de Boí l’integren nou esglésies: Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat i Sant Quirc de Durro, Santa Maria de Cardet i l’Assumpció de Cóll.
Totes tenen una història comuna, perquè van ser construïdes entre el segle XI i el XII, ara fa més de nou-cents anys. També tenen el mateix estil arquitectònic, el romànic, i per això es pot dir que formen un conjunt. I qui les va fer? Doncs les van pensar els mestres d’obra, que era com se’n deia llavors del que avui en diem arquitectes. I, és clar, tots els treballadors que les van aixecar, pedra sobre pedra. Però els diners per pagar l’obra els van posar els senyors feudals d’aquestes terres, que s’havien fet rics gràcies a la guerra.
Amb la guia que tens a les mans, descobriràs la importància de cada una de les nou esglésies del conjunt i els secrets que amaguen als racons més insospitats.
Una advertència final! Aquestes muntanyes són misterioses i, a les valls, les paraules de les persones que les han habitat sovint es queden atrapades i ressonen al llarg del temps com un eco imperceptible. Aquesta guia disposa d’un sensor que s’activa cada cop que en capta alguna. No t’espantis i continua escoltant.

Ara sí, comença la visita a l’església de Sant Feliu de Barruera. Si hi has arribat des del poble, has hagut de travessar la carretera. No t’ha cridat l’atenció que l’església sigui fora del poble? Normalment, les esglésies són al centre de les poblacions, però, a la Vall, la majoria són fora.
A l’esquerra hi tens el cementiri de l’església. Aquí hi ha tombes força antigues, però avui en dia encara s’hi enterra la gent del poble. Els cementiris poden semblar llocs tristos, però també són un lloc de record i de trobada dels veïns.

So d’interferències.
Joan, un home gran: Bon dia, Maria. Que em podries deixar les tisores de podar?
Maria, una dona gran: Oh, i tant!
Joan: És per tallar les males herbes; creixen pertot i aviat no es veurà ni la creu.
Maria: Ja ho pots ben dir. Jo vinc cada setmana a netejar la làpida del meu home. Amb la pluja queda ben empastifada. I, de passada, li canvio les flors.
Joan: Jo tinc feina. A part de les creus i les làpides de la meva família, repasso les de la família del Manel, que ell, pobre, ja no pot venir. M’hi passo el dia.
Maria: Mira, així ens veiem, encara que sigui al cementiri.
So d’interferències.

Ara, per continuar la visita, ves a la part del darrere. Per fer-ho, hauràs de buscar el camí que baixa per la teva dreta.

L’església de Sant Feliu ha canviat molt al llarg dels segles, i s’hi han anat afegint parts. Per això, si te la mires en conjunt, sembla que estigui formada per peces diferents, com si fos un joc de construcció.
Una d’aquestes parts són els absis, les construccions arrodonides que tens el davant. Si t’hi fixes bé, els dos absis són ben diferents entre si. El més gran és més antic, del segle xi. Es pot veure clarament que està construït amb blocs de pedra mal tallada, com desendreçat. També està decorat amb uns arcs i unes franges verticals. En canvi, el més petit es va fer més tard, un segle després, i està fet amb pedres més ben tallades, totes ben arrenglerades, i sense decoració.
Això de les pedres va molt bé de saber perquè és igual a totes les esglésies de la Vall: si les pedres són més irregulars, aquella part és del segle xi; si estan més ben fetes, del segle xii.
I encara una altra cosa important que et servirà per a totes les esglésies del conjunt de Boí: t’has fixat de quins materials està feta aquesta construcció? Sí, pedra. Però, podem afinar una mica més? Les parets i els murs són, principalment, de granit, una pedra força dura. Les teulades són de pissarra, que va molt bé perquè llisquin l’aigua i la neu. Però encara hi ha un altre tipus de pedra. Per trobar-la, t’has de fixar en la sanefa que recorre la part de dalt de l’absis petit. O també, l’arc de dalt de la finestra d’aquest mateix absis. Veus que és una pedra que està més gastada? Això és perquè és més tova. Es feia servir per fer els guarniments, i se’n diu pedra tosca. I saps d’on la treien, la pedra tosca? Doncs molt probablement, dels voltants de la Noguera de Tor, el riu que travessa Barruera.
Per continuar la visita, entra a l’església i situa’t davant dels bancs.

Si ja ets davant dels bancs, mira cap amunt. Veuràs que està cobert per un sostre arrodonit, per un quart d’esfera. I, a diferència del que passa en altres esglésies de la Vall, està fet de pedra tosca, que, com ja saps, és més tova i més fàcil de treballar.
Aquí, a l’interior de l’absis, encara hi ha una cosa ben interessant i curiosa per descobrir. Són unes línies blanques dibuixades sobre les pedres. Les pots veure a l’espai entre la finestra central i la de l’esquerra. Tens alguna idea de per què les feien? Doncs per dissimular que les pedres del mur eren diferents entre si i que havien quedat poc arrenglerades. D’aquesta mena de decoració se’n diu encintat, i també la pots veure a les esglésies de Sant Climent de Taüll, Santa Eulàlia d’Erill la Vall i Sant Joan de Boí.
Si vols veure com era tot l’absis de Sant Feliu de Barruera decorat amb l’encintat, activa el recurs virtual.

Dins de l’església de Sant Feliu hi ha dues talles de Crist, retaules i alguns mobles que han servit al llarg de molts anys per fer les celebracions religioses.
Una de les talles de Crist és a l’altar major, i l’altra està plantada a terra. Aquesta es treia el Dijous Sant per al viacrucis, una celebració que recorda els darrers moments de la vida de Jesús.
Entre els mobles hi ha un banc i un confessionari, la cabina de fusta on els creients confessaven els seus pecats.

Aquí s’acaba la visita a l’església. Ara et convidem a conèixer les altres, que constitueixen el Conjunt Romànic de la Vall de Boí. T’hi esperem!

Et donem la benvinguda a la Vall de Boí i t’animem a conèixer-ne l’excepcional conjunt d’esglésies, considerades una de les màximes expressions de l’art romànic català i inscrites a la llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 2000.
El Conjunt Romànic de la Vall de Boí l’integren nou esglésies: Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat i Sant Quirc de Durro, Santa Maria de Cardet i l’Assumpció de Cóll.
Però, què tenen en comú aquest conjunt d’esglésies? Què les fa tan singulars? Quina és la seva història?
Totes van ser construïdes entre els segles xi i xii, en un moment de poder i de bonança econòmica de la noblesa local, i comparteixen un estil arquitectònic, el romànic, molt estès per tot Europa.
Avui, una bona part de les pintures, talles i mobiliari es conserven a diversos museus catalans, sobretot al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Tot i això, algunes de les esglésies compten amb importants fragments de pintura mural i escultures originals, a més de reproduccions de les que es conserven als museus.
Amb la guia que tens a les mans, descobriràs els valors excepcionals d’aquest conjunt romànic i podràs conèixer cada una de les nou esglésies, amb els seus

Et donem la benvinguda a la Vall de Boí i t’animem a conèixer el conjunt d’esglésies romàniques que hi ha als diversos pobles de la Vall.

Aquestes esglésies són tan importants que la UNESCO, una organització que promou la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació, les va posar a la seva llista de Patrimoni Mundial l’any 2000, al costat, per exemple, de la Gran Muralla de la Xina, les piràmides d’Egipte o l’Estàtua de la Llibertat dels Estats Units.
Però quantes esglésies hi ha i per què són tan importants? Quina és la seva història?
El Conjunt Romànic de la Vall de Boí l’integren nou esglésies: Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat i Sant Quirc de Durro, Santa Maria de Cardet i l’Assumpció de Cóll.
Totes tenen una història comuna, perquè van ser construïdes entre el segle XI i el XII, ara fa més de nou-cents anys. També tenen el mateix estil arquitectònic, el romànic, i per això es pot dir que formen un conjunt. I qui les va fer? Doncs les van pensar els mestres d’obra, que era com se’n deia llavors del que avui en diem arquitectes. I, és clar, tots els treballadors que les van aixecar, pedra sobre pedra. Però els diners per pagar l’obra els van posar els senyors feudals d’aquestes terres, que s’havien fet rics gràcies a la guerra.
Amb la guia que tens a les mans, descobriràs la importància de cada una de les nou esglésies del conjunt i els secrets que amaguen als racons més insospitats.
Una advertència final! Aquestes muntanyes són misterioses i, a les valls, les paraules de les persones que les han habitat sovint es queden atrapades i ressonen al llarg del temps com un eco imperceptible. Aquesta guia disposa d’un sensor que s’activa cada cop que en capta alguna. No t’espantis i continua escoltant.
Per començar la visita, dirigeix-te a la part posterior de l’església.

secrets i curiositats.
Una advertència final! Aquestes muntanyes són misterioses i, a les valls, les paraules de les persones que les han habitat sovint es queden atrapades i ressonen al llarg del temps com un eco imperceptible. Aquesta guia disposa d’un sensor que s’activa cada cop que en capta alguna. No t’espantis i continua escoltant.
Per començar la visita, dirigeix-te a la part posterior de l’església.

L’església de Sant Joan de Boí és la que conserva més parts originals del segle XI. Un exemple és la part baixa del campanar, feta amb pedres tallades amb poca cura i de mides diferents. Els dos pisos següents, en canvi, són del segle XII; es pot veure la diferència perquè les pedres són més iguals entre si i estan més ben tallades.
Per continuar la visita, ves a la façana lateral de la teva dreta, la que té les pintures.

De l’església de Sant Joan de Boí, el que crida més l’atenció, i que ja deus haver vist, són les pintures murals de la façana de la porta. Has de saber, però, que aquestes pintures que veus són una còpia, perquè les originals, igual que les de dins de l’església, les van arrencar per conservar-les i actualment són al MNAC, un museu de Barcelona.
I què ens explica aquest mural? Doncs és una visió de Déu davant d’un grup de persones. I on és Déu, et deus preguntar? Doncs Déu era dins l’espai circular del centre, però no dibuixat com els altres personatges, sinó representat per les seves inicials en grec. D’això se’n diu un crismó. A la banda esquerra d’aquesta escena hi ha un sant amb un llibre a la mà; a l’altra, tres personatges que contemplen la visió central de Déu. Veuràs que són tres pels peus i les cames, i del cap del tercer en queda un fragment petit. I, finalment, una sanefa emmarca tot el conjunt.
Fa anys, aquesta façana estava protegida per un porxo que va ser enderrocat en algun moment. Aquest porxo protegia les persones del sol, de la pluja i de la neu mentre esperaven per entrar a l’església o per altres actes que se celebraven a l’exterior. El porxo, a més, tenia una funció simbòlica: era l’espai que separava el món terrenal de la casa de Déu, un lloc sagrat.
Però aquesta paret encara guarda un altre tresor. A un costat i l’altre de la porta, sobre l’arrebossat de color blanc crema, algunes persones hi van fer uns grafits amb algun objecte punxegut. Els veus? Si t’hi fixes, trobaràs castells, cavalls, estrelles i, fins i tot, un soldat tocant el corn. Com passa amb les pintures, els grafits també són una còpia.
Si mires més a l’esquerra d’aquest mateix mur, encara trobaràs altres grafits, com una mena de raigs de sol o algun cavall més. Ves a veure quants en trobes i mira si ets capaç d’entendre’ls.

So d’interferències.
Nen (nerviós): Vols parar?
Nena: Mira aquest cavall: el va fer la meva mare. I aquest soldat sobre el castell, també.
Nen: Els soldats no són així.
Nena: Aquest soldat toca la trompeta. Aviat hi haurà una batalla.
Nen: Tu no hi dibuixis res! Si et veu el mossèn s’enfadarà.
Nena: Hi faré unes ratlles, aquí. Seran com uns raigs de sol.
Nen (molt nerviós): Vigila, que surt el mossèn!
So d’interferències.

Tots aquests grafits són molt importants perquè ens permeten saber com dibuixaven les persones d’altres temps. Tu què en penses?
Per continuar la visita, ves a dins per la porta de la façana de la teva dreta. La porta que tens davant era l’entrada original, però fa temps que no es fa servir.

Has vist quantes pintures? I quins colors més vius, oi? Però potser et demanes quin sentit tenien totes aquestes pintures. Eren només per decorar l’església o tenien alguna altra funció? A l’edat mitjana les pintures murals eren molt importants, perquè servien per ensenyar a la gent del poble, que majoritàriament no sabia llegir, com s’havien de comportar.
Per exemple, se’ls mostraven escenes de la vida dels sants com a model. Si vas al final de la nau de l’esquerra, per darrere de les columnes, i mires a la part de dalt de la dreta, veuràs la lapidació de sant Esteve. Al pobre home li van tirar pedres per fer-li canviar les idees, però ell es va mantenir ferm. Representa la fortalesa i la convicció de la fe.
La següent escena destacada la tens al mur de la teva esquerra mirant a l’altar. És l’escena dels joglars, protagonitzada per un músic, un malabarista de boles i ganivets, i un equilibrista, que, penjat de cap per avall, pretén agafar les espases amb la boca.
Aquesta escena és una representació de la festa i la celebració al cel, de música i d’alegria. Però també podria tenir relació amb la consagració de l’església, la festa que es feia per convertir-la en un lloc sagrat.
Ara, fixa’t en els animals que hi ha dibuixats per les parets i les arcades. Quants n’has vist? Hi ha un elefant, una pantera, un camell… Creus que eren animals que hi havia a la Vall de Boí en aquella època? La majoria, no, és clar. Eren animals de terres llunyanes i, alguns, imaginaris, que la religió havia agafat com a exemple de les coses bones i de les dolentes de les persones.
Vols veure com es va pintar aquesta església? Prem el recurs virtual i descobriràs com treballaven els mestres al segle XII. Després ves cap a l’entrada i col·loca’t a la nau de l’esquerra, mirant cap a la porta.

Al mur del fons de l’església hi tens una altra bèstia: un monstre de set caps i deu banyes que parla de la fi del món. A veure si el trobes!
I encara hi ha una altra escena que crida força l’atenció i que potser ja has vist. Si et poses d’esquena al monstre de set caps i mires cap amunt, a dins del segon arc hi veuràs el pecador. És un personatge amb una pròtesi a la cama i mig despullat. Aquest personatge està tocant-se els genitals i simbolitzava el sexe, una cosa molt mal vista per la religió. La pintura vindria a dir que els defectes de l’interior de la persona també es deixen veure a l’exterior. Avui, per sort, ja no es consideren defectes ni els uns, ni els altres.

Aquí s’acaba la visita a l’església. Ara et convidem a conèixer les altres, que constitueixen el Conjunt Romànic de la Vall de Boí. T’hi esperem!

Et donem la benvinguda a la Vall de Boí i t’animem a conèixer el conjunt d’esglésies romàniques que hi ha als diversos pobles de la Vall.

Aquestes esglésies són tan importants que la UNESCO, una organització que promou la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació, les va posar a la seva llista de Patrimoni Mundial l’any 2000, al costat, per exemple, de la Gran Muralla de la Xina, les piràmides d’Egipte o l’Estàtua de la Llibertat dels Estats Units.
Però quantes esglésies hi ha i per què són tan importants? Quina és la seva història?
El Conjunt Romànic de la Vall de Boí l’integren nou esglésies: Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat i Sant Quirc de Durro, Santa Maria de Cardet i l’Assumpció de Cóll.
Totes tenen una història comuna, perquè van ser construïdes entre el segle XI i el XII, ara fa més de nou-cents anys. També tenen el mateix estil arquitectònic, el romànic, i per això es pot dir que formen un conjunt. I qui les va fer? Doncs les van pensar els mestres d’obra, que era com se’n deia llavors del que avui en diem arquitectes. I, és clar, tots els treballadors que les van aixecar, pedra sobre pedra. Però els diners per pagar l’obra els van posar els senyors feudals d’aquestes terres, que s’havien fet rics gràcies a la guerra.
Amb la guia que tens a les mans, descobriràs la importància de cada una de les nou esglésies del conjunt i els secrets que amaguen als racons més insospitats.
Una advertència final! Aquestes muntanyes són misterioses i, a les valls, les paraules de les persones que les han habitat sovint es queden atrapades i ressonen al llarg del temps com un eco imperceptible. Aquesta guia disposa d’un sensor que s’activa cada cop que en capta alguna. No t’espantis i continua escoltant.

Com veus, l’ermita de Sant Quirc és a dalt de tot de la muntanya de Durro, a 1.500 metres d’altitud. Des d’aquí tens una vista perfecta i espectacular de totes les valls i les muntanyes del voltant. Potser et demanes per què l’havien de construir aquí a dalt, a un lloc difícil d’arribar i allunyat del poble. Doncs hi ha dues raons.
En primer lloc, l’ermita marcava el límit entre els prats de pastura i les terres cultivades. Els prats, que van fins al poble, pertanyen a propietaris particulars; en canvi, les terres de la muntanya són de tots els veïns.
Però l’ermita encara tenia una altra funció, relacionada amb la tradició de córrer falles, una festa que avui encara es fa. N’has sentit a parlar? Quan comença l’estiu, el jovent del poble puja fins aquí de nit i encén una foguera, que s’anomena faro. Després, cadascú encén la seva falla, que és com una gran torxa, i baixen fins al poble en fila, com si fos una serp de foc. L’ermita de Sant Quirc, doncs, marca el punt de sortida de les falles de Durro. En funció de l’època de l’any, encara pots veure el faro mig cremat, a la vora del penya-segat.
La baixada de les falles se celebra des de temps molt antics i tenia la funció de protegir les pastures de qualsevol desgràcia. Amb l’arribada del cristianisme, però, aquesta tradició es va adaptar i es va donar aquest paper als sants i les santes.

So d’interferències
Dona: M’han dit que aquesta nit unes quantes noies correran les falles.
Home: I ara! Quina bestiesa. Les falles les corren els homes.
Dona: I no et sembla que ja és hora que això canviï?
Home: És una tradició. Sempre s’ha fet així.
Dona: Som al 2010. El 2010! I Durro és l’únic lloc del Pirineu on encara no poden baixar falles les dones. Així que tant de bo que això que diuen sigui veritat i aquestes noies s’hi atreveixin.
Home: Jo, fins que no ho vegi, no m’ho creuré.
So d’interferències

Encara des d’aquí, fixa’t en un altre detall important. El campanar de Sant Quirc és diferent del de la resta d’esglésies de la Vall: en lloc de ser una torre alta que s’alça cap al cel, és baixet i té dues finestres on hi van les campanes. D’aquesta mena de campanars se’n diu en forma d’espadanya. El campanar va ser afegit en època posterior al romànic, és a dir, molts anys després de la construcció de l’ermita.
Ara, acosta’t a la porta d’entrada. Podràs veure de prop les pedres que formen els murs. No hi veus res d’estrany? Són diferents dels de la resta d’esglésies de la Vall. Aquests són de pissarra, mentre que els altres són de granit.
I parlant de pedres, fixa’t en les que envolten la porta per sobre fent corba. D’aquestes pedres se’n diuen dovelles. Veuràs que tenen un color rosat, diferent de la resta. Això és perquè són de pedra tosca, un material més tou que el de les pedres del mur i, per tant, més fàcil de treballar, ideal per fer decoracions.
A Sant Quirc també criden l’atenció les poques finestres o obertures que il·luminen l’interior. De fet, només n’hi ha dues: una a l’absis central, la paret arrodonida del darrere, i un ull de bou just a sota de la coberta. Això fa que l’interior sigui fosc, però també que estigui ben protegit de la pluja, la neu i el vent, o d’algú que hi vulgui entrar per la força.
Per continuar la visita, has de passar a l’interior de l’església, però en determinades èpoques de l’any això no és possible perquè està tancada. Si no hi pots entrar, et pots fer una bona idea de com és prement el recurs virtual que tens a la guia.

L’interior de l’ermita de Sant Quirc de Durro s’ha transformat al llarg dels segles. Per això hi ha peces artístiques d’èpoques diferents: el frontal d’altar romànic; la imatge de sant Quirc i Santa Julita, d’estil gòtic, i el retaule del fons, que és barroc.
El frontal romànic, la peça que hi ha davant l’altar, està dedicat a sant Quirc i santa Julita, la seva mare. Representa, amb molta cruesa, els martiris que van sofrir aquests sants abans de morir. Pots veure sant Quirc serrat de dalt a baix o rebent claus a la cara a cop de martell; i a santa Julita, travessada per espases. O a tots dos, dins d’una olla bullent. Quina crueltat, oi?

Aquí s’acaba la visita a l’església. Ara et convidem a conèixer les altres, que constitueixen el Conjunt Romànic de la Vall de Boí. T’hi esperem!

Et donem la benvinguda a la Vall de Boí i t’animem a conèixer el conjunt d’esglésies romàniques que hi ha als diversos pobles de la Vall.

Aquestes esglésies són tan importants que la UNESCO, una organització que promou la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació, les va posar a la seva llista de Patrimoni Mundial l’any 2000, al costat, per exemple, de la Gran Muralla de la Xina, les piràmides d’Egipte o l’Estàtua de la Llibertat dels Estats Units.
Però quantes esglésies hi ha i per què són tan importants? Quina és la seva història?
El Conjunt Romànic de la Vall de Boí l’integren nou esglésies: Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat i Sant Quirc de Durro, Santa Maria de Cardet i l’Assumpció de Cóll.
Totes tenen una història comuna, perquè van ser construïdes entre el segle XI i el XII, ara fa més de nou-cents anys. També tenen el mateix estil arquitectònic, el romànic, i per això es pot dir que formen un conjunt. I qui les va fer? Doncs les van pensar els mestres d’obra, que era com se’n deia llavors del que avui en diem arquitectes. I, és clar, tots els treballadors que les van aixecar, pedra sobre pedra. Però els diners per pagar l’obra els van posar els senyors feudals d’aquestes terres, que s’havien fet rics gràcies a la guerra.
Amb la guia que tens a les mans, descobriràs la importància de cada una de les nou esglésies del conjunt i els secrets que amaguen als racons més insospitats.
Una advertència final! Aquestes muntanyes són misterioses i, a les valls, les paraules de les persones que les han habitat sovint es queden atrapades i ressonen al llarg del temps com un eco imperceptible. Aquesta guia disposa d’un sensor que s’activa cada cop que en capta alguna. No t’espantis i continua escoltant.

Has vist quin campanar tan impressionant? Té sis pisos d’alçada! Saps per què els feien tan alts? La torre del campanar, com més alta, millor, perquè era més a prop de cel i, per tant, de Déu.
Però tenir una torre ben alta també era important perquè servia per vigilar tot el territori, per si de cas s’acostava algun enemic. Alhora, era una manera de comunicar-se amb els altres pobles de la Vall, per avisar-se a distància de qualsevol cosa. Per això, des d’aquest campanar es poden veure el de Sant Joan de Boí i el de Sant Climent de Taüll.
Si pots, gaudeix del so de les campanes ressonant per tot el poble. Val la pena.
Després, t’has d’acostar al porxo on hi ha la porta d’entrada a l’església.

Aquest porxo, igual que els que es fan ara a les cases o a les parades d’autobús, tenia la funció de protegir la gent del sol, de la pluja o de la neu.
I és que, fins fa pocs anys, la porta de l’església era un punt de trobada de la gent del poble. Abans i després de la missa, els feligresos es quedaven una estona a la porta de l’església per saludar veïns i coneguts i xerrar una estona. Aquest porxo protegia les persones del sol, de la pluja i de la neu mentre esperaven per entrar a l’església o per altres actes que se celebraven a l’exterior. El porxo, a més, tenia una funció simbòlica: era l’espai que separava el món terrenal de la casa de Déu, un lloc sagrat.
A la part de dalt de l’arc de la porta hi ha dues serps enfrontades, una clara advertència del pecat. Les veus?
Però el mur que tens davant encara amaga un secret important. A banda i banda de la porta hi ha dues pedres amb uns dibuixos de color blanc: una mena de creu a l’esquerra i una estrella a la dreta. Saps què són? Són dibuixos que es feien per protegir l’església de qualsevol mal. Si busques per la resta del mur, encara en podràs trobar algun més. I donant la volta a l’església per la dreta hi ha altres dibuixos, com ara una espiral o una espiga. Però aquests no eren per allunyar el mal, sinó per indicar qui havia tallat les pedres. Quan els hagis trobat, entra a l’església.

Has vist quines figures més impressionants? Saps què hi passa, en aquesta escena? Ves-t’ho rumiant i, quan pugis al cor, l’altell que tens darrere, en parlem.
Ara, has de saber que aquesta església es va construir per parts: primer es va fer la nau, aquesta gran sala on ets. Uns anys més tard, la nau es va fer més gran i es van afegir el campanar i el porxo. També en aquella època, una part de la nau va caure accidentalment i es va fer una reconstrucció. I encara més tard, al segle xvi, es va afegir el cor, entre altres canvis.
Te n’hauràs adonat que el terra de l’església fa baixada. Això és perquè aquesta església es va construir sobre la pedra que ja hi havia en aquest lloc, que estava una mica inclinada.
Ara sí, puja a l’altell, des d’on podràs veure molt bé les figures de fusta.

Ets al cor, que vindria a ser com la llotja d’un teatre, reservat per a les persones importants. Des d’aquí dalt pots veure molt bé les escultures de fusta que hi ha sobre l’altar. Totes juntes componen una escena de la vida de Jesús. Concretament, representen el moment que unes persones ajuden a baixar el seu cos de la creu, després de morir. Aquest conjunt és conegut com el Davallament d’Erill.
Vols saber qui són els personatges representats? Doncs, d’esquerra a dreta, les figures són: Dimes (el lladre bo), la Mare de Déu, Josep d’Arimatea, Jesús, Nicodem, Sant Joan i Gestes (el lladre dolent). El bon lladre i el mal lladre van ser crucificats al mateix moment que Jesús.
És una sort poder veure aquesta escena sencera, perquè gairebé totes les d’aquella època han desaparegut després de tants anys.
Has de tenir en compte, però, que les figures que veus són una còpia fidel. Les originals són en un museu de Barcelona i en un altre de Vic. Saps una cosa? Les talles originals estaven pintades de colors! Si vols saber com eren, activa el recurs virtual.

Al cor també hi ha diversos mobles que es feien servir per a les cerimònies religioses, i que es van descobrir fa no gaires anys. Avui ja no es fan servir, i els veiem com a obres d’art. T’imagines la sorpresa que devien tenir els historiadors i els arqueòlegs que els van trobar?

Arqueòleg: Abans de marxar, donem un cop d’ull sota el cor. No se sap mai.
Historiador de l’art: Guaita! Apunta la llanterna cap allà, cap a aquell munt de fustes.
Arqueòleg: És el que em penso?
Historiador: N’hi ha uns quants. Estan tots corcats! Se m’ha desfet a la mà.
Arqueòleg: Caldrà fer una bona feina de restauració.
Historiador: Val la pena. Aquests retaules ens ajudaran a recompondre la història d’aquesta església. I, un cop recuperats, és aquí on hauran d’estar exposats.

Aquí s’acaba la visita a l’església. Ara et convidem a conèixer les altres, que constitueixen el Conjunt Romànic de la Vall de Boí. T’hi esperem!

Et donem la benvinguda a la Vall de Boí i t’animem a conèixer el conjunt d’esglésies romàniques que hi ha als diversos pobles de la Vall.

Aquestes esglésies són tan importants que la UNESCO, una organització que promou la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació, les va posar a la seva llista de Patrimoni Mundial l’any 2000, al costat, per exemple, de la Gran Muralla de la Xina, les piràmides d’Egipte o l’Estàtua de la Llibertat dels Estats Units.
Però quantes esglésies hi ha i per què són tan importants? Quina és la seva història?
El Conjunt Romànic de la Vall de Boí l’integren nou esglésies: Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat i Sant Quirc de Durro, Santa Maria de Cardet i l’Assumpció de Cóll.
Totes tenen una història comuna, perquè van ser construïdes entre el segle XI i el XII, ara fa més de nou-cents anys. També tenen el mateix estil arquitectònic, el romànic, i per això es pot dir que formen un conjunt. I qui les va fer? Doncs les van pensar els mestres d’obra, que era com se’n deia llavors del que avui en diem arquitectes. I, és clar, tots els treballadors que les van aixecar, pedra sobre pedra. Però els diners per pagar l’obra els van posar els senyors feudals d’aquestes terres, que s’havien fet rics gràcies a la guerra.
Amb la guia que tens a les mans, descobriràs la importància de cada una de les nou esglésies del conjunt i els secrets que amaguen als racons més insospitats.
Una advertència final! Aquestes muntanyes són misterioses i, a les valls, les paraules de les persones que les han habitat sovint es queden atrapades i ressonen al llarg del temps com un eco imperceptible. Aquesta guia disposa d’un sensor que s’activa cada cop que en capta alguna. No t’espantis i continua escoltant.

Santa Maria de Cardet és l’església més petita de totes les de la vall. Potser per això, i pel petit porxo de l’entrada, té un aspecte tan acollidor. Si no fos pel campanar, podria ser una casa més del poble. No t’ho sembla?
Santa Maria de Cardet té algunes coses que la fan diferent de la resta d’esglésies de la Vall. Per exemple, no té campanar de torre, sinó una mena de torreta amb tres finestres per les campanes. Se’n diu campanar d’espadanya.
Un altre element interessant d’aquesta església és el forrellat. Si t’hi acostes, podràs veure que el passador està rematat amb un preciós cap humà.
Però allò que fa més especial l’església de Santa Maria és el seu absis. L’absis és la part de darrere de l’església, la construcció arrodonida. Per veure’l, has de tornar a sortir del recinte de l’església i fer la volta per l’esquerra en el sentit de la teva marxa. Després has de baixar per un parell de petits carrers fins a arribar a una plataforma de fusta.

Com veus, l’absis de Santa Maria és molt alt i això és perquè, per construir-lo, es va aprofitar el pendent de la muntanya. Quan entris a dins podràs comprovar que té dos pisos, el de la planta de l’església i un més a sota.
Una curiositat: a dalt a l’esquerra, al segon dels arcs que decoren la part alta de l’absis, hi ha un cap humà esculpit en relleu. Ets capaç de trobar-lo?
Per continuar la visita, ja pots anar a dins.

Com ja saps, Santa Maria de Cardet és l’església més petita de la Vall. Però l’interior encara sembla més petit perquè el retaule, aquesta fusta pintada de la paret del fons, tapa l’espai de l’absis. Darrere del retaule s’hi amaga un dipòsit de gra, una cosa sorprenent en una església. El dipòsit de gra queda a l’altura de la cintura i té una petita tapa de fusta. Si el vols veure, hi pots entrar després per la petita porta del retaule.
Però abans, fixa’t en una altra pintura feta sobre fusta que hi ha davant de l’altar. Bé, en realitat és una reproducció perquè la pintura original és al MNAC, un museu de Barcelona. Aquesta pintura està dedicada a Maria i a la infantesa del seu fill, Jesús. Hi pots veure diverses escenes. Al mig, hi ha la Verge amb el Nen a la falda. A la part de dalt, a l’esquerra, hi ha representat el moment en què l’àngel va visitar Maria. A la dreta, a dalt, hi ha el naixement de Jesús. A baix, a l’esquerra, l’arribada dels Reis d’Orient. I a baix, a la dreta, el moment en què Maria i Josep fugen cap a Egipte amb el petit Jesús perquè no els agafin els romans. Et sonen aquestes escenes del pessebre?
Aquest retaule el van fer uns artistes de l’anomenat taller de la Ribagorça, un taller molt bo que en va fer d’altres semblants per a altres esglésies.

So d’interferències.
Mestre: T’has de centrar en els relleus d’estuc, Jaume.
Jaume: Però, mestre, ja fa temps que treballo l’estuc. Vull una oportunitat per pintar les figures. Sé que ho puc fer.
Mestre: No tinguis pressa; l’oportunitat t’arribarà. Per ara, centra’t en els marcs i en els fons.
Jaume: Fins quan, mestre? Això és una tasca menor. Fa temps que em preparo. M’he fixat molt en la vostra feina i conec bé l’ofici.
Mestre: Jaume, estaràs preparat quan entenguis el valor dels marcs i els fons amb relleus d’estuc. Cada element forma part de l’obra final, i tots han d’estar fets amb la mateixa mestria i humilitat. Torna a la feina; encara et queden moltes coses per aprendre.
So d’interferències.

Darrere del retaule hi ha un dipòsit de gra, cosa que ens dona una perspectiva nova dels usos dels espais religiosos. Malgrat que queda amagat, és possible accedir-hi per una petita porta, a la dreta del retaule. El dipòsit de gra queda a l’altura de la cintura, i té una petita tapa de fusta. Quan siguis dins, també podràs veure, amb un fris de dents de serra, la decoració pròpia del primer romànic. El que el fa singular és que aquesta mena de decoracions eren molt poc habituals als interiors.

Dins de l’església de Santa Maria de Cardet hi havia, fins fa no gaire temps, una biga travessera tota decorada que, segurament, aguantava unes figures de fusta. Ara no hi és, però amb el recurs de realitat virtual la podràs veure.

Ara, per visitar la cripta, has de baixar per les escales situades al mig de la nau i passar per un corredor estret.

La cripta, on ets ara, està situada a la part de baix de l’absis. Per això té aquesta forma circular. És l’edificació que has vist des de fora baixant pel pendent de la muntanya. Normalment, les criptes es feien servir per posar-hi alguna tomba o les relíquies d’un sant. Com ja veus, és un lloc una mica sinistre i fosc. L’única llum que entra aquí es filtra per una finestra situada a la part central del mur.
Aquí també hi pots veure una gran pica de pedra; és la pica de l’oli. L’oli es feia servir per encendre les llànties que il·luminaven l’església.
Ara pots pujar al cor, el petit balcó que hi ha al pis de sobre. S’hi puja per unes escales que són vora la porta d’entrada.

Fins ara, has vist tres nivells diferents de l’església: el més baix, el de la cripta; el de la planta, on es fan les cerimònies, i aquest on ets ara, el cor. Però si puges per la petita escala que tens darrere i treus el cap, podràs veure que encara hi ha un altre espai més amunt. És l’espai que va quedar després de fer el sostre nou del segle XVIII.

Aquí s’acaba la visita a l’església. Ara et convidem a conèixer les altres, que constitueixen el Conjunt Romànic de la Vall de Boí. T’hi esperem!

Et donem la benvinguda a la Vall de Boí i t’animem a conèixer-ne l’excepcional conjunt d’esglésies, considerades una de les màximes expressions de l’art romànic català i inscrites a la llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 2000.
El Conjunt Romànic de la Vall de Boí l’integren nou esglésies: Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat i Sant Quirc de Durro, Santa Maria de Cardet i l’Assumpció de Cóll.
Però, què tenen en comú aquest conjunt d’esglésies? Què les fa tan singulars? Quina és la seva història?
Totes van ser construïdes entre els segles xi i xii, en un moment de poder i de bonança econòmica de la noblesa local, i comparteixen un estil arquitectònic, el romànic, molt estès per tot Europa.
Avui, una bona part de les pintures, talles i mobiliari es conserven a diversos museus catalans, sobretot al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Tot i això, algunes de les esglésies compten amb importants fragments de pintura mural i escultures originals, a més de reproduccions de les que es conserven als museus.
Amb la guia que tens a les mans, descobriràs els valors excepcionals d’aquest conjunt romànic i podràs conèixer cada una de les nou esglésies, amb els seus secrets i curiositats.
Una advertència final! Aquestes muntanyes són misterioses i, a les valls, les paraules de les persones que les han habitat sovint es queden atrapades i ressonen al llarg del temps com un eco imperceptible. Aquesta guia disposa d’un sensor que s’activa cada cop que en capta alguna. No t’espantis i continua escoltant.

L’església de Santa Maria de Taüll es va fer a la mateixa època que la de Sant Climent, que també és a Taüll. Això demostra que els senyors feudals que la van pagar tenien molts diners perquè, si no, qui construeix dues esglésies alhora? Però una església no està preparada per fer-hi celebracions religioses fins que no es fa la festa de consagració. I aquestes dues esglésies es van consagrar amb només un dia de diferència: el 10 i l’11 de desembre de 1123. Com ho sabem? Perquè ho van deixar escrit en una columna de dins i en un petit pergamí que era en una capsa de relíquies a l’altar major.

A més d’aquesta curiositat, l’església de Santa Maria de Taüll té una cosa que la fa diferent de les altres de la Vall: és l’única situada al centre del poble. Això ja ho deus haver vist perquè està envoltada de cases.

Però aquesta església va anar canviant molt de forma des que la van fer. Fa no gaire anys, es va decidir restaurar-la i se li va tornar l’aspecte que tenia en època romànica, al principi de tot, amb tres naus que veuràs quan entris. Ep! Quan parlem de naus no volem dir naus voladores! Són els espais de dins: el del mig, el de la dreta i el de l’esquerra. Si vols saber quina és la planta antiga de l’església, ho pots veure marcat amb rajoles de pedra a la plaça, per la banda de la teva dreta. I ja que hi vas, fixa’t que la torre del campanar està una mica torta. Són coses de l’edat, perquè aquesta és la part més antiga de l’església.

Després de veure la torre, ves a la part del darrere de l’església, on hi ha els absis, aquestes construccions arrodonides.

L’absis principal de l’església de Santa Maria, el més gran, té una decoració que no veuràs a cap més església de la Vall: són aquests cercles concèntrics, els uns dins dels altres, que hi ha sota els arcs. Els experts en diuen cercles refosos. Quan els hagis localitzat, ja pot entrar dins l’església per continuar la visita.

Ara ja pots veure les tres naus o sales de l’església de Santa Maria de Taüll: una de gran al mig, i dues a banda i banda, separades per una fila de pilars. Al final de cada nau hi ha un absis, tres en total, les construccions arrodonides que abans has vist per fora.

A l’església de Santa Maria de Taüll hi ha unes pintures molt importants. Són les de l’absis central i les del mur de la dreta. Però les que ara veus són còpies de les originals, que es van traslladar al MNAC, un museu de Barcelona. Per fer-te una idea de com era l’església fa 900 anys, en l’època romànica, te l’has d’imaginar tota pintada, fins i tot les columnes.

Però en aquesta església també hi ha restes de pintura original. Són a dalt d’una columna de la dreta de la nau central. L’escena es titula El bany de Jesús, i s’hi pot veure el primer bany que va rebre Jesús quan va néixer.

I quin sentit tenien totes aquestes pintures a les parets d’una església? Eren només per decorar o tenien alguna altra funció? A l’edat mitjana les pintures murals eren molt importants, perquè servien per ensenyar a la gent del poble, que majoritàriament no sabia llegir, com s’havien de comportar.
En el cas de l’església de Santa Maria, la major part de les pintures estan relacionades amb el naixement de Jesús i en el seu reconeixement com a fill de Déu.

So d’interferències.
Dona 1: Avui he tornat a fer tard a missa, ja podia anar esperant les campanes…
Dona 2: El campaner se’ns ha fet gran. I aquelles escales són massa costerudes.
Dona 1: Doncs potser n’haurem de buscar un altre.
Dona 2: Calla, calla, abans no el tindrem ensenyat… He sentit a dir que li faran una caseta de fusta allà dalt, perquè no hagi de pujar i baixar tant.
Dona 1: Una caseta de fusta?!?! Ni que fos un moixó [divertida].
Dona 2: Tu riu-te’n, però ja ho agrairàs.
So d’interferències.

La pintura mural de l’absis central està dividida en quatre parts: a dalt de tot hi ha la Mare de Déu asseguda en un tron amb el seu fill a la falda. Al seu voltant, els Reis d’Orient s’apropen per portar-li les ofrenes. A la part del mig, a banda i banda de la finestra, hi ha sis dels dotze apòstols, els seguidors principals de Jesús. I a la part de sota, hi pots veure uns medallons circulars amb animals reals i fantàstics, amb unes pintures que imiten cortines de seda.
Si vols veure com es va pintar aquesta església, prem el recurs virtual. Quan ho hagis fet, ves al mur de la dreta, el següent punt de la visita.

Al principi, tots els murs de l’església estaven decorats amb pintures. Només algunes han arribat fins als nostres dies, i s’han arrencat i substituït per les que veus, que són reproduccions. Les d’aquest mur les va fer un pintor desconegut a qui s’ha donat el nom de Mestre del Judici Final. És un autor diferent del que va fer el mural de l’absis, i es nota que té un altre estil.
Aquí, va pintar diverses escenes del Nou Testament, una part de la Bíblia. Semblen les vinyetes d’un còmic, però les has de mirar de dreta a esquerra, al revés de com ho fem normalment.
Ara, has d’anar davant el retaule barroc de l’entrada.

Ets davant d’un retaule barroc. Però, saps què és un retaule? És una gran peça de fusta on hi ha pintures; en aquest cas, hi ha pintats la Mare de Déu i uns sants. Aquestes peces es posaven al darrere de l’altar de l’església. Aquest va estar durant molt de temps a l’absis central, i tapava les pintures que has vist abans. Gràcies a això, les pintures es van conservar i han arribat fins als nostres dies.

El retaule està dividit en dues parts: a la part de dalt hi ha l’arcàngel sant Miquel, amb sant Pau a l’esquerra i sant Pere a la dreta. A la part de sota, la Mare de Déu, amb sant Joan Evangelista a l’esquerra i sant Isidre a la dreta. Ja veus que per entendre una bona part de les obres d’art que hi ha a les esglésies, cal conèixer una mica les històries que s’expliquen a la Bíblia i els seus protagonistes. Així doncs, ja tens un entreteniment ben interessant: quan arribis a casa, busca aquests noms per internet i esbrina per què van ser importants.

En aquesta zona de l’església també hi ha les tres piques romàniques. La pica més gran és la de l’oli, que servia per guardar el combustible que feien servir les llànties que il·luminaven l’església. Al costat hi ha la pica baptismal. I a l’esquerra, la pica d’aigua beneïda.

Aquí s’acaba la visita a l’església. Ara et convidem a conèixer les altres, que constitueixen el Conjunt Romànic de la Vall de Boí. T’hi esperem!